Joan Estrada Mateu (Escaldes-Engordany, 1964) és geògraf i climatòleg de formació i treballa al Govern d’Andorra.
El web meteorològic i climatològic www.pirineuandorra.net el creà ara ja fa més de dues dècades amb la il·lusió i confiança que l’aventura seria molt profitosa per a la societat del Pirineu i Andorra.
Gran part del seu contingut està ara allotjat en aquest espai que la Fundació dedica al clima i al temps meteorològic. Puntualment anirem actualitzant aquest espai amb l’anhel de trobar una via addicional per continuar difonent les qüestions sobre meteorologia i climatologia.
Aquest espai sintonitza amb la filosofia i l’esperit fundacional d’aquesta institució, i esperem que el contingut que s’hi publica pugui aportar noves idees i contribuir d’una manera important al desenvolupament de la ciència meteorològica, de la climatològica i de la geogràfica en general.
Volem que esdevingui una eina molt útil en les múltiples parcel·les de la societat, tant en el camp pedagògic com en el cultural i humà. Aquí el lector trobarà una reflexió sobre els temes relacionats amb la dinàmica meteorològica i climàtica de les àrees de muntanya, amb una atenció especial en el Pirineu i, sobretot, Andorra, però també una exposició de qüestions de caràcter més teòric o conceptual, necessària perquè aquest lector pugui adquirir uns coneixements bàsics en les matèries esmentades.
El fet glacial quaternari o plistocè fou una realitat marginal o perifèrica en els sectors sud-occidentals d’Andorra, on, a causa de la pèrdua d’altitud dels edificis muntanyosos, el glacialisme pràcticament no va deixar empremta (Gómez Ortiz, 1996).
A Andorra, tenim dos tipus de roureda, la roureda de roure de fulla gran, més humida i que cerca els indrets especialment frescals de les obagues, i la roureda de roure martinenc, més seca. Les dues agrupacions vegetals es formen, preferentment, sobre sòls pobres en carbonats i constitueixen boscos climàcics o primaris dins de l’estatge montà andorrà dels caducifolis.
Els senyals que emet la naturalesa (animals, plantes, insectes, olors, sensibilitat de malalts i de persones nervioses o els senyals emesos per la mateixa atmosfera i pel medi físic en general) constitueixen, moltes vegades, una manifestació inequívoca o pràcticament inequívoca del temps que farà a escala local. Han esdevingut des de sempre una eina valuosíssima de cara a la prognosi meteorològica local.
Si, per fer-ho senzill a l’ampli públic i als escolars, haguéssim de catalogar el clima de les valls andorranes del Valira entre un ventall de quatre possibilitats que inclogués les categories de clima marítim, de clima submarítim, de clima subcontinental i de clima continental, l’autor d’aquest text es decantaria per la categoria de clima subcontinental.
El canvi climàtic ja està comportant a Andorra uns hiverns més suaus, menys freds, i uns estius més llargs, més secs i més càlids
Moltes vegades, i sobretot en els mitjans de comunicació, quan es dona la informació meteorològica, es parla d’onada de fred siberiana per referir-se a qualsevol episodi de temperatures molt baixes, amb fred sever, que afecta la península Ibèrica.
Al Pirineu andorrà, una de les característiques més singulars de la precipitació que cau torrencialment durant les tempestes i els xàfecs d’estiu la constitueix el fet que, d’una manera predominant, aquesta precipitació té una duració breu.
EXPOSICIÓ D’ALGUNES IDEES SOBRE EL TEMA A PARTIR D’UNA BREU CORRESPONDÈNCIA MANTINGUDA AMB INVESTIGADORS DEL CENMA (INSTITUT D’ESTUDIS ANDORRANS)
Primer de tot, convé tal vegada definir què són els prats alpins, a fi que el lector pugui entendre millor el contingut dels documents que s’exposen més avall.
Els dies 16 i 17 de juny del 2018 vaig efectuar un recorregut amb vehicle per terres del Pirineu properes a Andorra. El recorregut, que va iniciar-se dissabte al matí del dia 16 a Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra), fou el següent: port d’Envalira – descens per la vall del riu Arieja fins a Foix – Saint-Girons – coll del Portet-d’Aspet – Saint-Béat – Viella – túnel de Viella – el Pont de Suert – coll de la Creu de Perves – la Pobla de Segur – Collegats – Sort – port del Cantó – la Seu d’Urgell – Andorra.
Al document intitulat La formació de nuvolositat d’estancament a la cara nord dels Alps i dels Pirineus, de l’apartat Sabíeu que… ? Algunes qüestions de meteorologia i climatologia, del web www.pirineuandorra.net, havíem parlat, a més del cas de la serralada alpina, de les situacions d’estancament que afecten amb molta freqüència els aiguavessos septentrionals pirenaics quan hi incideixen masses d’aire humides de component nord, bàsicament del quart quadrant (nord-oest) i del nord.
Introducció: què s’entén per factors del clima
Per factors del clima cal entendre el conjunt de condicions que expliquen les particularitats climàtiques de cadascuna de les diferents àrees o regions de la superfície terrestre. A continuació passarem a descriure de forma sintètica quins són els factors climàtics del Pirineu andorrà. Hem d’assenyalar, per endavant, que aquests factors són complexos i actuen d’una manera simultània. Tanmateix, i a fi de fer la nostra descripció al més entenedora i didàctica possible, els exposarem desglossadament.
Pàgina 6 de 7
