Joan Estrada Mateu (Escaldes-Engordany, 1964) és geògraf i climatòleg de formació i treballa al Govern d’Andorra.
El web meteorològic i climatològic www.pirineuandorra.net el creà ara ja fa més de dues dècades amb la il·lusió i confiança que l’aventura seria molt profitosa per a la societat del Pirineu i Andorra.
Gran part del seu contingut està ara allotjat en aquest espai que la Fundació dedica al clima i al temps meteorològic. Puntualment anirem actualitzant aquest espai amb l’anhel de trobar una via addicional per continuar difonent les qüestions sobre meteorologia i climatologia.
Aquest espai sintonitza amb la filosofia i l’esperit fundacional d’aquesta institució, i esperem que el contingut que s’hi publica pugui aportar noves idees i contribuir d’una manera important al desenvolupament de la ciència meteorològica, de la climatològica i de la geogràfica en general.
Volem que esdevingui una eina molt útil en les múltiples parcel·les de la societat, tant en el camp pedagògic com en el cultural i humà. Aquí el lector trobarà una reflexió sobre els temes relacionats amb la dinàmica meteorològica i climàtica de les àrees de muntanya, amb una atenció especial en el Pirineu i, sobretot, Andorra, però també una exposició de qüestions de caràcter més teòric o conceptual, necessària perquè aquest lector pugui adquirir uns coneixements bàsics en les matèries esmentades.
La primavera andorrana ofereix, des del punt de vista climàtic, múltiples aspectes de gran interès. Podem dur a terme l’anàlisi termopluviomètrica i examinar, per exemple, les dades de la temperatura i de la precipitació de l’estació meteorològica de la central hidroelèctrica de FEDA (1.135 m d’altitud), corresponents a l’estació primaveral. Aquesta estació primaveral és la que, per convenció meteorològica internacional, formen els mesos de març, abril i maig, a l’hemisferi nord.
Un aspecte molt interessant del clima que hom pot analitzar és el de la irregularitat temporal de la precipitació. Podem fer-nos una idea de l’interès d’aquest tema amb un exemple senzill però molt il·lustratiu: imaginem dos llocs, A i B, que tenen la mateixa precipitació mitjana anual. En A, però, la precipitació és bàsicament torrencial i cau molt concentrada en el temps, mentre que en B la precipitació és continuada i fina.
Des del punt de vista climàtic, el mes de desembre ofereix a Andorra molts aspectes interessants per explicar. D’antuvi, direm que, en climatologia, el mes de desembre marca l’entrada de l’hivern, i constitueix amb els mesos de gener i febrer l’anomenat trimestre hivernal a l’hemisferi nord. Així s’ha establert per convenció climatològica internacional.
El juny del 2023 s’han registrat al Pirineu andorrà precipitacions extraordinàries, tant pel que fa als totals mensuals com en els valors diaris.
Hom entén per Països Catalans el conjunt de territoris de parla catalana, un conjunt de territoris format per Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, el País Valencià, la Franja Oriental d’Aragó, el Carxe (regió de Múrcia), ses Illes (o illes Balears) i l’Alguer (Sardenya).
La tardor meteorològica i climàtica arriba tard o d’hora a Andorra, quan ja han quedat enrere els dies de sol implacable, de temperatures caniculars i de calitges. Quan l’estació tardorenca fa acte de presència, l’ambient esdevé més temperat, més tebi, amb el característic contrast tan acusat de clars i ombres que ofereix l’atmosfera al nostre país durant aquesta època de l’any. Les altes pressions subtropicals, que presideixen la dinàmica atmosfèrica de gran part de la península Ibèrica a l’estiu, deixen pas al retorn d’unes condicions en què prevalen els vents de l’oest de la zona temperada, de l’hemisferi boreal, amb llurs variacions.
Hem elaborat aquest petit text a fi de precisar alguns aspectes del contingut del document “El vent a Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra)”, de l’apartat Sabíeu que…? Algunes qüestions de meteorologia i climatologia, del web www.pirineuandorra.net. Ho hem fet amb la pretensió de donar rigor a les nostres explicacions i amb el propòsit de dur a terme una actualització dels coneixements.
Respecte del que hem dit en d’altres textos de l’apartat Sabíeu que? Algunes qüestions de meteorologia i climatologia, del web pirineuandorra.net, volem aportar, en el document que oferim a continuació, més informacions a l’entorn del tema de la humitat relativa de l’aire al Pirineu andorrà, en particular fer la comparació entre els sectors més enlairats del país i els fons de vall; això amb vista a tenir un coneixement més aprofundit sobre aquest aspecte del clima de casa nostra.
Al Pirineu andorrà, les pertorbacions meteorològiques associades a adveccions (desplaçaments horitzontals dels corrents aeris) més actives i que, d’una manera més freqüent, repercuteixen sobre tot el territori, entren pel sud. Per dir-ho d’una manera més general, tenen una procedència sud.
La meva pretensió principal en oferir aquest text és poder atansar als especialistes, als escolars i a l’ampli públic un aspecte de la realitat climàtica andorrana com és el de la subcontinentalitat dominant del clima de la conca andorrana del Valira. Pel que fa al públic en general, i sobretot de cara a la gent del país, donar a conèixer un tema com aquest a fi de potenciar l’apropament a una realitat percebuda, sentida i viscuda, sobre el medi físic i, més concretament, sobre el medi climàtic.
La continentalitat tèrmica, o grau més o menys fort de contrast entre les temperatures registrades en un lloc o en una regió en diferents moments, cobra bastant rellevància a la conca andorrana del Valira pel que fa a les amplituds diàries del termòmetre, i també, en certa forma, pel que fa a les amplituds tèrmiques anuals.
Les brises de vall o ascendents, pròpies de les àrees amb una orografia fortament irregular i que tenen lloc particularment a les hores diürnes, sobretot de l’època càlida de l’any, en resposta a un escalfament més ràpid i més intens dels vessants respecte dels fons de vall, generen sovint nuvolades convectives importants en els flancs de les muntanyes.
Pàgina 6 de 8