Hom els pot confondre, però el punt de rosada i el punt de condensació no representen el mateix. .
Temps meteorològic i clima a Andorra
Joan Estrada Mateu (Escaldes-Engordany, 1964) és geògraf i climatòleg de formació i treballa al Govern d’Andorra.
El web meteorològic i climatològic www.pirineuandorra.net el creà ara ja fa més de dues dècades amb la il·lusió i confiança que l’aventura seria molt profitosa per a la societat del Pirineu i Andorra.
Gran part del seu contingut està ara allotjat en aquest espai que la Fundació dedica al clima i al temps meteorològic. Puntualment anirem actualitzant aquest espai amb l’anhel de trobar una via addicional per continuar difonent les qüestions sobre meteorologia i climatologia.
Aquest espai sintonitza amb la filosofia i l’esperit fundacional d’aquesta institució, i esperem que el contingut que s’hi publica pugui aportar noves idees i contribuir d’una manera important al desenvolupament de la ciència meteorològica, de la climatològica i de la geogràfica en general.
Volem que esdevingui una eina molt útil en les múltiples parcel·les de la societat, tant en el camp pedagògic com en el cultural i humà. Aquí el lector trobarà una reflexió sobre els temes relacionats amb la dinàmica meteorològica i climàtica de les àrees de muntanya, amb una atenció especial en el Pirineu i, sobretot, Andorra, però també una exposició de qüestions de caràcter més teòric o conceptual, necessària perquè aquest lector pugui adquirir uns coneixements bàsics en les matèries esmentades.
L’efecte föhn és un fenomen característic dels indrets on hi ha muntanyes.
La calor sensible i la calor latent de l’aire són les dues formes de transferència d’energia que tenen lloc durant la convecció.
Alguns autors han definit una massa d’aire com un gran cos d’aire, de base molt extensa i relativament poca altura, que abasta milers de quilòmetres i que, per haver romàs durant molt de temps en una regió font, ha adquirit unes característiques higrotèrmiques particulars que varien d’una manera molt lenta en un pla horitzontal (Martín-Vide, 1984).
Aportem aquí la definició de tres conceptes climatològics, tots tres íntimament relacionats:
Casildo Ferreras i Concepción E. Fidalgo, en la seva obra conjunta Biogeografía y Edafogeografía (1999), on consagren un apartat a l’estudi dels factors climàtics que controlen la distribució d’espècies i de comunitats vegetals, fan una referència breu a la procedència de les precipitacions.
És el mateix sequera que aridesa? La resposta és: només en part. La sequera és un concepte meteorològic i alhora climàtic.
A la major part del territori espanyol, la diferència entre la precipitació i l’evapotranspiració potencial és negativa. Això significa amb més o menys grau condicions climàtiques d’aridesa o dèficit hídric permanent o habitual (Martín-Vide, 1996).
A més de distingir els trets generals del vessant sud pirenaic respecte del vessant nord pel que fa als estatges de la vegetació, resulta molt interessant, a una escala espacial de més detall, poder fer la distinció, quant als estatges vegetals, entre la solana i l’obaga en una vall com la nostra, la dels Valires, emplaçada en el tram central-oriental de la façana sud dels Pirineus. Això és el que pretenem d’aconseguir en el document que us oferim a continuació.
En meteorologia i climatologia el terme insolació té dues accepcions. D’una banda, fa referència al nombre d’hores que el Sol il·lumina un punt de la superfície terrestre, o, amb més exactitud, el nombre d’hores que l’il·lumina directament, és a dir, lluint sobre l’horitzó. De l’altra, defineix la radiació solar incident, o sia, la quantitat de radiació solar, d’ona curta, que arriba a la superfície terrestre.
Encara que és cert, com correspon a la latitud en la qual s’inscriu el Pirineu, que el ritme anual característic del clima andorrà el marca la temperatura –la qual cosa deriva, en gran manera, del cicle anual de la insolació, i d’aquesta forma hom parla d’hivern i d’estiu–, és probablement la precipitació el component que tindrà un paper cada vegada més rellevant en la dinàmica climatològica del nostre país.
Els fenòmens relatius a sequeres i a episodis de precipitació copiosa poden ser de molts tipus. Volem oferir en aquest article una tipologia de sequeres i d’episodis de precipitació abundant que poden donar-se al Pirineu andorrà, amb l’objectiu que l’ampli públic pugui tenir una visió més completa del tema en qüestió. Hem de pensar que les sequeres, els episodis de pluja intensa i, en general, les qüestions relacionades amb la disponibilitat d’aigua tindran cada cop més incidència en el nostre món.
Pàgina 5 de 8