Joan Estrada Mateu (Escaldes-Engordany, 1964) és geògraf i climatòleg de formació i treballa al Govern d’Andorra.
El web meteorològic i climatològic www.pirineuandorra.net el creà ara ja fa més de dues dècades amb la il·lusió i confiança que l’aventura seria molt profitosa per a la societat del Pirineu i Andorra.
Gran part del seu contingut està ara allotjat en aquest espai que la Fundació dedica al clima i al temps meteorològic. Puntualment anirem actualitzant aquest espai amb l’anhel de trobar una via addicional per continuar difonent les qüestions sobre meteorologia i climatologia.
Aquest espai sintonitza amb la filosofia i l’esperit fundacional d’aquesta institució, i esperem que el contingut que s’hi publica pugui aportar noves idees i contribuir d’una manera important al desenvolupament de la ciència meteorològica, de la climatològica i de la geogràfica en general.
Volem que esdevingui una eina molt útil en les múltiples parcel·les de la societat, tant en el camp pedagògic com en el cultural i humà. Aquí el lector trobarà una reflexió sobre els temes relacionats amb la dinàmica meteorològica i climàtica de les àrees de muntanya, amb una atenció especial en el Pirineu i, sobretot, Andorra, però també una exposició de qüestions de caràcter més teòric o conceptual, necessària perquè aquest lector pugui adquirir uns coneixements bàsics en les matèries esmentades.
A Espanya, els ábregos o llovedores, vents humits del sud-oest de procedència atlàntica, són per excel·lència els vents que porten la pluja a les comunitats autònomes de Madrid, Castella-la Manxa i Extremadura i a bona part d’Andalusia, i ho fan preferentment a l’hivern i els mesos pròxims a l’hivern.
La fotografia dels fenòmens meteorològics és una de les facetes més atractives de la meteorologia. He volgut rescatar de la meva biblioteca personal alguns llibres de meteorologia que contenen fotos bellíssimes i molt ben trobades dels núvols i d’altres meteors, a fi de donar-los a conèixer al lector del present article per si s’anima a endinsar-se en el camp de la fotografia meteorològica i en el camp de la meteorologia en general.
La pressió atmosfèrica no és altra cosa que el pes d’una columna d’aire sobre la superfície del sòl, considerada fins al límit superior de l’atmosfera, per unitat de superfície.
La pressió atmosfèrica normal al nivell del mar és de 1.013,2 hPa (hPa: hectopascals). L’hectopascal és l’equivalent del mil·libar (mb), unitat de pressió que, en meteorologia i en climatologia, s’utilitzava abans.
Dissabte 29 de juny vàrem visitar el climatòleg històric Mariano Barriendos i el seu fill Josep Barriendos, estudiant de doctorat, al seu “monestir climàtic” de Llagunes, al port del Cantó, per compartir una estona de cap de setmana en els temes dels riscos climàtics.
Hem de felicitar el Comú d’Encamp per la seva iniciativa tan extraordinària de convidar el Dr. Mariano Barriendos, especialista en paleoclimatologia i climatologia històrica, a impartir una conferència a Andorra sobre un tema en el qual ell treballa i que coneix especialment. Sota el títol Biblioteques i arxius: fonts d’informació climàtica. L’anomalia actual amb perspectiva històrica, la conferència tingué lloc el proppassat 20 de gener i anà precedida d’una breu presentació de l’historiador i arxiver andorrà Joan Lluís Ayala que, a més, feu una referència al seu interessantíssim llibre Catàstrofes i riscos naturals al Principat d’Andorra, del qual el mateix Barriendos n’ha estat el mentor.
M’ha motivat especialment elaborar aquest document perquè penso que pot resultar molt interessant donar a conèixer certes anècdotes que els climatòlegs espanyols Mariano Barriendos i Javier Martín Vide han viscut amb els seus col·legues europeus en el decurs de les seves recerques en matèria de climatologia històrica a la península Ibèrica.
Encara que els boscos climàcics representen ecosistemes en què la competència entre els diferents individus vegetals que els formen és màxima, ¿no és prou raonable poder considerar també aquests boscos climàcics com a organismes vivents que funcionen en els termes d’unes unitats resultants de les relacions de cooperació que poden establir-se entre els seus diferents components?
La pandèmia de la Covid-19, constitueix una situació de crisi sanitària excepcional en la història de les societats humanes? Probablement no. Només cal recordar, fa poc més d’un segle, la famosa grip espanyola, per a la qual les estimacions actuals més esfereïdores parlen de fins a cent milions de morts a tot el món.
En el món subtropical mediterrani, les precipitacions solen mostrar una gran irregularitat, tant en la distribució espacial com en la distribució temporal.
La descripció dels factors climàtics que controlen l’existència i les característiques de les espècies i de les comunitats vegetals a l’alta muntanya podem estructurar-la de la manera següent:
Pocs fenòmens meteorològics són tan astoradors com la gota freda, gota d’aire fred o dana (depressió aïllada en els nivells alts) que, preferentment a la tardor, afecta la part sud-oriental de la península Ibèrica, una de les àrees més critiques de la façana mediterrània espanyola quant a la virulència que pot assolir el fenomen en qüestió.
Una tempesta pot definir-se com una manifestació elèctrica brusca de l’atmosfera caracteritzada per un o diversos llamps, llampecs, trons, acompanyats sovint de xàfecs i, a vegades, de calamarsa, fins i tot de pedra, i de ràfegues fortes o molt fortes de vent i, en la seva fase final, freqüentment, d’un descens sobtat de la temperatura.
Pàgina 1 de 8