Joan Estrada Mateu (Escaldes-Engordany, 1964) és geògraf i climatòleg de formació i treballa al Govern d’Andorra.
El web meteorològic i climatològic www.pirineuandorra.net el creà ara ja fa més de dues dècades amb la il·lusió i confiança que l’aventura seria molt profitosa per a la societat del Pirineu i Andorra.
Gran part del seu contingut està ara allotjat en aquest espai que la Fundació dedica al clima i al temps meteorològic. Puntualment anirem actualitzant aquest espai amb l’anhel de trobar una via addicional per continuar difonent les qüestions sobre meteorologia i climatologia.
Aquest espai sintonitza amb la filosofia i l’esperit fundacional d’aquesta institució, i esperem que el contingut que s’hi publica pugui aportar noves idees i contribuir d’una manera important al desenvolupament de la ciència meteorològica, de la climatològica i de la geogràfica en general.
Volem que esdevingui una eina molt útil en les múltiples parcel·les de la societat, tant en el camp pedagògic com en el cultural i humà. Aquí el lector trobarà una reflexió sobre els temes relacionats amb la dinàmica meteorològica i climàtica de les àrees de muntanya, amb una atenció especial en el Pirineu i, sobretot, Andorra, però també una exposició de qüestions de caràcter més teòric o conceptual, necessària perquè aquest lector pugui adquirir uns coneixements bàsics en les matèries esmentades.
M’ha motivat especialment elaborar aquest document perquè penso que pot resultar molt interessant donar a conèixer certes anècdotes que els climatòlegs espanyols Mariano Barriendos i Javier Martín Vide han viscut amb els seus col·legues europeus en el decurs de les seves recerques en matèria de climatologia històrica a la península Ibèrica.
Encara que els boscos climàcics representen ecosistemes en què la competència entre els diferents individus vegetals que els formen és màxima, ¿no és prou raonable poder considerar també aquests boscos climàcics com a organismes vivents que funcionen en els termes d’unes unitats resultants de les relacions de cooperació que poden establir-se entre els seus diferents components?
La pandèmia de la Covid-19, constitueix una situació de crisi sanitària excepcional en la història de les societats humanes? Probablement no. Només cal recordar, fa poc més d’un segle, la famosa grip espanyola, per a la qual les estimacions actuals més esfereïdores parlen de fins a cent milions de morts a tot el món.
En el món subtropical mediterrani, les precipitacions solen mostrar una gran irregularitat, tant en la distribució espacial com en la distribució temporal.
La descripció dels factors climàtics que controlen l’existència i les característiques de les espècies i de les comunitats vegetals a l’alta muntanya podem estructurar-la de la manera següent:
Pocs fenòmens meteorològics són tan astoradors com la gota freda, gota d’aire fred o dana (depressió aïllada en els nivells alts) que, preferentment a la tardor, afecta la part sud-oriental de la península Ibèrica, una de les àrees més critiques de la façana mediterrània espanyola quant a la virulència que pot assolir el fenomen en qüestió.
Una tempesta pot definir-se com una manifestació elèctrica brusca de l’atmosfera caracteritzada per un o diversos llamps, llampecs, trons, acompanyats sovint de xàfecs i, a vegades, de calamarsa, fins i tot de pedra, i de ràfegues fortes o molt fortes de vent i, en la seva fase final, freqüentment, d’un descens sobtat de la temperatura.
Un front pot definir-se com la superfície de discontinuïtat que manté separades dues masses d’aire de característiques higrotèrmiques diferents. Intersecat sobre la superfície terrestre, en un mapa el front apareix com una línia, però es prolonga cap amunt en forma de superfície inclinada, de manera que l’aire fred, més dens i més pesat, se situa al dessota de l’aire càlid més lleuger.
En aquest text exposarem algunes idees que ens ajudaran a entendre el mapa sinòptic d’altura i que ens proporcionaran una coneixement més precís d’algunes situacions que a partir del simple mapa de superfície resulten molt difícils de definir.
Mitjançant una breu correspondència establerta amb Météo Tarbes (Alts Pirineus) a començaments de juny del 2016, vaig poder veure satisfet algun interrogant que tenia sobre la pluviositat d’Aulus-les-Bains i de la vall del Garbet (meitat occidental dels Pirineus de l’Arieja).
L’augment de la massa forestal constitueix un fenomen que s’observa avui dia en la major part de les contrades dels nostres territoris i que està relacionat, sobretot, amb un cessament de la pressió antròpica per reculada, i fins i tot abandonament, de les activitats agropecuàries i tradicionals que en altres èpoques actuaven d’elements constrenyedors del bosc.
Hem dit, en diferents textos de l’apartat Sabíeu que...? Algunes qüestions de meteorologia i climatologia, del web www.pirineuandorra.net, que la fageda és present al vessant nord dels Pirineus, juntament per la presència de boires orogràfiques molt freqüents, per unes precipitacions abundants i regulars.
Pàgina 1 de 6