La pressió atmosfèrica no és altra cosa que el pes d’una columna d’aire sobre la superfície del sòl, considerada fins al límit superior de l’atmosfera, per unitat de superfície.
La pressió atmosfèrica normal al nivell del mar és de 1.013,2 hPa (hPa: hectopascals). L’hectopascal és l’equivalent del mil·libar (mb), unitat de pressió que, en meteorologia i en climatologia, s’utilitzava abans.
A Espanya, els ábregos o llovedores, vents humits del sud-oest de procedència atlàntica, són per excel·lència els vents que porten la pluja a les comunitats autònomes de Madrid, Castella-la Manxa i Extremadura i a bona part d’Andalusia, i ho fan preferentment a l’hivern i els mesos pròxims a l’hivern.
La fotografia dels fenòmens meteorològics és una de les facetes més atractives de la meteorologia. He volgut rescatar de la meva biblioteca personal alguns llibres de meteorologia que contenen fotos bellíssimes i molt ben trobades dels núvols i d’altres meteors, a fi de donar-los a conèixer al lector del present article per si s’anima a endinsar-se en el camp de la fotografia meteorològica i en el camp de la meteorologia en general.
Dissabte 29 de juny vàrem visitar el climatòleg històric Mariano Barriendos i el seu fill Josep Barriendos, estudiant de doctorat, al seu “monestir climàtic” de Llagunes, al port del Cantó, per compartir una estona de cap de setmana en els temes dels riscos climàtics.
Hem de felicitar el Comú d’Encamp per la seva iniciativa tan extraordinària de convidar el Dr. Mariano Barriendos, especialista en paleoclimatologia i climatologia històrica, a impartir una conferència a Andorra sobre un tema en el qual ell treballa i que coneix especialment. Sota el títol Biblioteques i arxius: fonts d’informació climàtica. L’anomalia actual amb perspectiva històrica, la conferència tingué lloc el proppassat 20 de gener i anà precedida d’una breu presentació de l’historiador i arxiver andorrà Joan Lluís Ayala que, a més, feu una referència al seu interessantíssim llibre Catàstrofes i riscos naturals al Principat d’Andorra, del qual el mateix Barriendos n’ha estat el mentor.
Encara que els boscos climàcics representen ecosistemes en què la competència entre els diferents individus vegetals que els formen és màxima, ¿no és prou raonable poder considerar també aquests boscos climàcics com a organismes vivents que funcionen en els termes d’unes unitats resultants de les relacions de cooperació que poden establir-se entre els seus diferents components?
Podem definir el macroclima com el clima que té lloc a gran escala. És el clima de cadascuna de les grans faixes latitudinals associades a bandes de pressió i sistemes de vents dominants que circumden la Terra. Dins aquesta zonació climàtica a escala planetària, parlem, per exemple, del clima de la pluviïsilva equatorial, o faixa climàtica immediata a l’equador, o del clima desèrtic, situat al voltant dels 30 a 35º N i S de latitud, i connectat als grans cinturons subtropicals o tropicals d’alta pressió.
Un dels temes d’avantguarda en la investigació climatològica i oceanogràfica d’avui dia el constitueixen les anomenades teleconnexions (tècnicament designades amb el nom de patrons de variabilitat de baixa freqüència), o lligams entre els comportaments de diferent signe de diferents regions pel que fa a la temperatura de les aigües marines superficials, la circulació atmosfèrica i la trajectòria dels corrents oceànics.
Encara que els termes meteorologia i climatologia sovint es confonen i s’utilitzen d’una manera indistinta, segurament perquè totes dues ciències tenen molts punts en comú i comparteixen un mateix objecte bàsic d’estudi, l’atmosfera, no són en realitat el mateix.
La pandèmia de la Covid-19, constitueix una situació de crisi sanitària excepcional en la història de les societats humanes? Probablement no. Només cal recordar, fa poc més d’un segle, la famosa grip espanyola, per a la qual les estimacions actuals més esfereïdores parlen de fins a cent milions de morts a tot el món.
M’ha motivat especialment elaborar aquest document perquè penso que pot resultar molt interessant donar a conèixer certes anècdotes que els climatòlegs espanyols Mariano Barriendos i Javier Martín Vide han viscut amb els seus col·legues europeus en el decurs de les seves recerques en matèria de climatologia històrica a la península Ibèrica.
En el món subtropical mediterrani, les precipitacions solen mostrar una gran irregularitat, tant en la distribució espacial com en la distribució temporal.
Pàgina 1 de 5