Des del punt de vista climàtic, el mes de desembre ofereix a Andorra molts aspectes interessants per explicar. D’antuvi, direm que, en climatologia, el mes de desembre marca l’entrada de l’hivern, i constitueix amb els mesos de gener i febrer l’anomenat trimestre hivernal a l’hemisferi nord. Així s’ha establert per convenció climatològica internacional.
Com tots sabem, desembre és, a Andorra, el mes amb els dies més curts de l’any. A la segona meitat del mes, el temps de durada de la llum diürna és d’unes nou hores diàries, que contrasten amb l’extrem màxim anual d’hores de llum, a les darreres setmanes de juny, amb prop de quinze hores al dia. Per tant, l’oscil·lació entre l’hivern i l’estiu, d’unes sis hores, és marcada, a diferència del que ocorre a les latituds properes a l’equador. I, tanmateix, al nostre país el període diürn té al llarg de l’any una duració apreciable, al contrari del que succeeix a l’hivern de les latituds altes. D’aquesta manera, tot i el seu apreciable cicle anual, la insolació és a Andorra un recurs important, a la qual cosa contribueixen també, al territori valirenc, la transparència de l’atmosfera i l’absència de boires. Això ja es té en compte de cara a la implementació d’una energia neta i renovable com la solar.
Podem examinar com han evolucionat les temperatures i les precipitacions al desembre a Andorra. Pel que fa a l’aspecte termomètric, si prenem la sèrie històrica de la temperatura mitjana mensual que va de 1966 a 2025 (seixanta anys), de la central de FEDA (1.135 m d’altitud) i de Ransol (1.641 m), tenim un valor mitjà al desembre de 3,7 i de -0,3 ºC a la central i a Ransol, respectivament. Tanmateix, mentre que al trentenni 1966-1995 la mitjana termomètrica fou de 3,5 ºC a la central i de -0,5 ºC a Ransol, en el trentenni més recent 1996-2025 aquesta mitjana s’ha situat a la central i a Ransol en els 3,9 i els -0,1 ºC, respectivament. O sigui, s’ha produït un lleuger increment respecte del trentenni 1966-1995, de 0,4 ºC, tant a la central com a Ransol. De totes maneres, aquest increment termomètric no resulta significatiu des del punt de vista estadístic, al nivell de significació del 0,05, en aplicar, com a proves de contrast d’hipòtesis, tant el test t de Welch com, d’una manera complementària, el test no paramètric de Mann-Whitney. El que sí resulta cridaner, i que té una significació estadística d’acord amb l’aplicació d’aquests dos tests, és el fet que als darrers de deu anys (2016-2025), a la central de FEDA, la mitjana, també per al desembre, s’ha enfilat fins als 4,5 ºC.
Imatge d’en Xavier Lluscà.
Imatge d’en Xavier Lluscà
Podem destacar també els episodis termomètrics extrems al desembre andorrà. Les glaçades hi poden ser, en aquest sentit, intenses. Tan sols cal recordar, per exemple, l’onada de fred que afectà Andorra entre la darrera dècada del desembre de 1970 i els sis primers dies del gener de 1971, amb unes temperatures molt baixes. A finals d’aquell desembre, el termòmetre davallà fins als -11,8 i els -15,5 ºC a la central i a Ransol, respectivament. El rècord, però, de temperatura mínima a Ransol per a un desembre se situa en els 19 sota zero de l’any 1946.
Pel que fa a les precipitacions, si prenem la sèrie històrica de la precipitació mensual de la central que cobreix el llarg període de noranta anys que va de 1936 a 2025, i també la de Ransol en el mateix període, que hem pogut completar per regressió lineal a partir de la central, tenim un valor mitjà de la precipitació al desembre de 61 mil·límetres a la central i de 80 mm a Ransol. Tanmateix, mentre que la mitjana fou, a la central, de 65,9 i de 66,4 mm en els trentennis 1936-1965 i 1966-1995, respectivament, ha baixat fins als 49,4 mm en el darrer trentenni 1996-2025. Això significa una reducció superior al 24% respecte dels períodes 1936-1965 i 1966-1995. A Ransol, la mitjana del període 1996-2025, de 65,1 mm, representa una disminució de més del 25% respecte dels dos trentennis precedents. Aquestes reduccions, però, tenint com a referència els valors pluviomètrics mitjans del període 1966-1995, no resulten estadísticament significatives segons la prova t de Welch com tampoc segons la prova de Mann-Whitney, i es podrien atribuir simplement a la mateixa variabilitat aleatòria o natural de la sèrie del desembre.
La variabilitat interanual de la precipitació del desembre, avaluada a partir del coeficient de variació (quocient, en percentatge, de la desviació típica i la mitjana aritmètica) és molt alta, del 80,8% a la central de FEDA i del 72,2% a Ransol en el període de seixanta anys 1966-2025. Per comparar amb els altres dos mesos que constitueixen l’hivern, els coeficients de variació resulten, també per al període 1966-2025, pràcticament de la mateixa magnitud del desembre, del 79,8 i del 76,5% a la central i del 64,2 i del 64,7% a Ransol el gener i el febrer, respectivament. Això posa de manifest la forta variabilitat de la precipitació al Pirineu andorrà els mesos de l’hivern, amb una gran irregularitat interanual de les nevades, més accentuada, tanmateix, al sud del país, com la central de FEDA, que al nord d’Andorra, com Ransol, ja que en aquest segon cas la regularitat pròpia del clima atlàntic es deixa sentir una mica més.
Destaquen també al desembre els episodis pluviomètrics extrems, que oscil·len a la central entre la precipitació nul·la o pràcticament nul·la dels anys 1931, 2015 i 2016 i els 221 mm de 1981. Durant aquesta tongada de precipitacions molt copioses del darrer mes de 1981, a Ransol es totalitzaren al final dels trenta-un dies fins a 323 mm.
Un fet climatològic sobresortint que cal destacar a Andorra, no solament ja al desembre, sinó en el conjunt de l’estació hivernal, és la importància que adquireixen molts cops les situacions anticiclòniques potents i força persistents, que donen lloc a molts dies de cel serè i aire en calma, així com a fortes inversions de la temperatura, amb aire més fred als fons de vall que contrasta amb l’ambient més temperat dels nivells altitudinals intermedis i, fins i tot, dels vessants superiors. Sant Julià de Lòria o Santa Coloma acostumen a registrar amb aquestes situacions d’estabilitat i d’inversió tèrmica unes temperatures més baixes que la Massana o Encamp, per exemple. Mentre que als fons de vall l’ambient pot ser força dur, un rigor agreujat per la poca o nul·la insolació, resulta agradable a pistes, on es pot gaudir del sol amb una bona temperatura. Amb aquestes situacions anticiclòniques hivernals poden passar força o molts dies sense que es registrin quantitats apreciables de precipitació.
Imatge d’en Xavier Lluscà.
Imatge d’en Xavier Lluscà
Per concloure, assenyalarem que, als últims anys, les primeres nevades fortes de la temporada no tenen lloc moltes vegades al desembre. Així, són molts els hiverns en què la primera nevada copiosa no s’inicia amb cara i ulls fins a mitjan gener, a vegades a les darreries mateixes d’aquest mes o fins i tot al febrer. Pot fer un desembre suau i humit, amb plugims i carrers molls, però sense pràcticament neu, i no començar a nevar amb ganes fins ben entrat gener. D’aquesta manera, es perd tot el període de les festes de Nadal per a l’economia turística dels esports d’hivern.
Temps enrere, i així ho testifiquen els registres nivomètrics de FHASA (FEDA) dels anys 30, 40, 50 i 60, ja es produïen molts anys nevades fortes al desembre, molt sovint abans de festes, mentre que el gener acostumava a ser més sec i estable, però també, evidentment, fred. Els padrins sabien perfectament que nevava més aviat que ara. La neu present d’una forma clara al desembre oferia les millors estampes nadalenques i el marc idoni per a un pessebre vivent d’Engordany il·luminat per la blancor immaculada del mantell nival.
article creat l’abril del 2026
Joan Estrada
Geògraf i climatòleg