Joan Estrada Mateu (Escaldes-Engordany, 1964) és geògraf i climatòleg de formació i treballa al Govern d’Andorra.
El web meteorològic i climatològic www.pirineuandorra.net el creà ara ja fa més de dues dècades amb la il·lusió i confiança que l’aventura seria molt profitosa per a la societat del Pirineu i Andorra.
Gran part del seu contingut està ara allotjat en aquest espai que la Fundació dedica al clima i al temps meteorològic. Puntualment anirem actualitzant aquest espai amb l’anhel de trobar una via addicional per continuar difonent les qüestions sobre meteorologia i climatologia.
Aquest espai sintonitza amb la filosofia i l’esperit fundacional d’aquesta institució, i esperem que el contingut que s’hi publica pugui aportar noves idees i contribuir d’una manera important al desenvolupament de la ciència meteorològica, de la climatològica i de la geogràfica en general.
Volem que esdevingui una eina molt útil en les múltiples parcel·les de la societat, tant en el camp pedagògic com en el cultural i humà. Aquí el lector trobarà una reflexió sobre els temes relacionats amb la dinàmica meteorològica i climàtica de les àrees de muntanya, amb una atenció especial en el Pirineu i, sobretot, Andorra, però també una exposició de qüestions de caràcter més teòric o conceptual, necessària perquè aquest lector pugui adquirir uns coneixements bàsics en les matèries esmentades.
Un dels temes d’avantguarda en la investigació climatològica i oceanogràfica d’avui dia el constitueixen les anomenades teleconnexions (tècnicament designades amb el nom de patrons de variabilitat de baixa freqüència), o lligams entre els comportaments de diferent signe de diferents regions pel que fa a la temperatura de les aigües marines superficials, la circulació atmosfèrica i la trajectòria dels corrents oceànics.
La inestabilitat condicional pot definir-se com la condició d’una partícula d’aire –i per extensió d’un cos d’aire– que si bé en el seu inici no està saturada i mostra una tendència a retornar al nivell de partida, se separa d’aquest nivell un cop assolida una certa altura en la qual experimenta un descens de la seva temperatura segons el gradient adiabàtic de l’aire humit (0,5 ºC per cada 100 metres d’ascens), en haver superat el nivell de condensació (Martín-Vide, 1991).
El massís del Montseny constitueix, probablement, un exemple clar d’òptim pluviomètric combinat d’altitud i distància al mar (Martín-Vide, 1981). A tan sols una trentena de quilòmetres del litoral català, aquesta muntanya de la serralada Prelitoral catalana presenta els seus òptims de pluviositat dins la franja altitudinal compresa entre els 1.000 i 1.200 metres corresponents al vessant marítim –el vessant que mira a la Mediterrània.
El terme insolació té, en meteorologia i en climatologia, dues accepcions.
La radiació solar incident, d’ona curta, en la superfície terrestre és de dos tipus: radiació directa i radiació difusa. La radiació directa és la que prové directament del disc solar, quan es veu l’astre del dia.
La condensació del vapor d’aigua atmosfèric provoca la formació d’un nombre molt important de gotetes molt fines d’aigua (aproximadament 500 per centímetre cúbic d’aire condensat).
La precipitació és un fenomen que té lloc a partir de l’aixecament de masses d’aire en el si de l’atmosfera (Raso, 1999).
Localització de l’Alt Coserans
L’Alt Coserans és el sector del vessant atlàntic i francès pirenaic constituït per la part alta del riu Salat (afluent de la Garona) i les valls del Garbet i l’Alet (tributàries a la vegada del Salat).
Encara que els termes meteorologia i climatologia sovint es confonen i s’utilitzen d’una manera indistinta, segurament perquè totes dues ciències tenen molts punts en comú i comparteixen un mateix objecte bàsic d’estudi, l’atmosfera, no són en realitat el mateix.
Hi ha diversos índexs per expressar la quantitat de vapor d’aigua continguda en l’aire. Són els següents: humitat absoluta, humitat específica, raó de mescla, punt de rosada, punt de condensació, pressió parcial del vapor d’aigua i humitat relativa.
S’entén per procés adiabàtic el procés pel qual un volum d’aire modifica la seva pressió i temperatura sense intercanvi de calor amb l’atmosfera circumdant.
El tipus de mesura que hom utilitza per indicar les quantitats de precipitació són els mil·límetres d’alçada, o, el que és el mateix, els litres d’aigua per metre quadrat.
Pàgina 4 de 8