Les brises de vall o ascendents, pròpies de les àrees amb una orografia fortament irregular i que tenen lloc particularment a les hores diürnes, sobretot de l’època càlida de l’any, en resposta a un escalfament més ràpid i més intens dels vessants respecte dels fons de vall, generen sovint nuvolades convectives importants en els flancs de les muntanyes.
La tardor meteorològica i climàtica arriba tard o d’hora a Andorra, quan ja han quedat enrere els dies de sol implacable, de temperatures caniculars i de calitges. Quan l’estació tardorenca fa acte de presència, l’ambient esdevé més temperat, més tebi, amb el característic contrast tan acusat de clars i ombres que ofereix l’atmosfera al nostre país durant aquesta època de l’any. Les altes pressions subtropicals, que presideixen la dinàmica atmosfèrica de gran part de la península Ibèrica a l’estiu, deixen pas al retorn d’unes condicions en què prevalen els vents de l’oest de la zona temperada, de l’hemisferi boreal, amb llurs variacions.
La meva pretensió principal en oferir aquest text és poder atansar als especialistes, als escolars i a l’ampli públic un aspecte de la realitat climàtica andorrana com és el de la subcontinentalitat dominant del clima de la conca andorrana del Valira. Pel que fa al públic en general, i sobretot de cara a la gent del país, donar a conèixer un tema com aquest a fi de potenciar l’apropament a una realitat percebuda, sentida i viscuda, sobre el medi físic i, més concretament, sobre el medi climàtic.
Hem elaborat aquest petit text a fi de precisar alguns aspectes del contingut del document “El vent a Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra)”, de l’apartat Sabíeu que…? Algunes qüestions de meteorologia i climatologia, del web www.pirineuandorra.net. Ho hem fet amb la pretensió de donar rigor a les nostres explicacions i amb el propòsit de dur a terme una actualització dels coneixements.
Respecte del que hem dit en d’altres textos de l’apartat Sabíeu que? Algunes qüestions de meteorologia i climatologia, del web pirineuandorra.net, volem aportar, en el document que oferim a continuació, més informacions a l’entorn del tema de la humitat relativa de l’aire al Pirineu andorrà, en particular fer la comparació entre els sectors més enlairats del país i els fons de vall; això amb vista a tenir un coneixement més aprofundit sobre aquest aspecte del clima de casa nostra.
Al Pirineu andorrà, les pertorbacions meteorològiques associades a adveccions (desplaçaments horitzontals dels corrents aeris) més actives i que, d’una manera més freqüent, repercuteixen sobre tot el territori, entren pel sud. Per dir-ho d’una manera més general, tenen una procedència sud.
Introducció: què s’entén per factors del clima
Per factors del clima cal entendre el conjunt de condicions que expliquen les particularitats climàtiques de cadascuna de les diferents àrees o regions de la superfície terrestre. A continuació passarem a descriure de forma sintètica quins són els factors climàtics del Pirineu andorrà. Hem d’assenyalar, per endavant, que aquests factors són complexos i actuen d’una manera simultània. Tanmateix, i a fi de fer la nostra descripció al més entenedora i didàctica possible, els exposarem desglossadament.
A Andorra, tenim dos tipus de roureda, la roureda de roure de fulla gran, més humida i que cerca els indrets especialment frescals de les obagues, i la roureda de roure martinenc, més seca. Les dues agrupacions vegetals es formen, preferentment, sobre sòls pobres en carbonats i constitueixen boscos climàcics o primaris dins de l’estatge montà andorrà dels caducifolis.
El fet glacial quaternari o plistocè fou una realitat marginal o perifèrica en els sectors sud-occidentals d’Andorra, on, a causa de la pèrdua d’altitud dels edificis muntanyosos, el glacialisme pràcticament no va deixar empremta (Gómez Ortiz, 1996).
La continentalitat tèrmica, o grau més o menys fort de contrast entre les temperatures registrades en un lloc o en una regió en diferents moments, cobra bastant rellevància a la conca andorrana del Valira pel que fa a les amplituds diàries del termòmetre, i també, en certa forma, pel que fa a les amplituds tèrmiques anuals.
Els senyals que emet la naturalesa (animals, plantes, insectes, olors, sensibilitat de malalts i de persones nervioses o els senyals emesos per la mateixa atmosfera i pel medi físic en general) constitueixen, moltes vegades, una manifestació inequívoca o pràcticament inequívoca del temps que farà a escala local. Han esdevingut des de sempre una eina valuosíssima de cara a la prognosi meteorològica local.
Si, per fer-ho senzill a l’ampli públic i als escolars, haguéssim de catalogar el clima de les valls andorranes del Valira entre un ventall de quatre possibilitats que inclogués les categories de clima marítim, de clima submarítim, de clima subcontinental i de clima continental, l’autor d’aquest text es decantaria per la categoria de clima subcontinental.
Pàgina 1 de 2