A més de distingir els trets generals del vessant sud pirenaic respecte del vessant nord pel que fa als estatges de la vegetació, resulta molt interessant, a una escala espacial de més detall, poder fer la distinció, quant als estatges vegetals, entre la solana i l’obaga en una vall com la nostra, la dels Valires, emplaçada en el tram central-oriental de la façana sud dels Pirineus. Això és el que pretenem d’aconseguir en el document que us oferim a continuació.
En meteorologia i climatologia el terme insolació té dues accepcions. D’una banda, fa referència al nombre d’hores que el Sol il·lumina un punt de la superfície terrestre, o, amb més exactitud, el nombre d’hores que l’il·lumina directament, és a dir, lluint sobre l’horitzó. De l’altra, defineix la radiació solar incident, o sia, la quantitat de radiació solar, d’ona curta, que arriba a la superfície terrestre.
Encara que és cert, com correspon a la latitud en la qual s’inscriu el Pirineu, que el ritme anual característic del clima andorrà el marca la temperatura –la qual cosa deriva, en gran manera, del cicle anual de la insolació, i d’aquesta forma hom parla d’hivern i d’estiu–, és probablement la precipitació el component que tindrà un paper cada vegada més rellevant en la dinàmica climatològica del nostre país.
Els fenòmens relatius a sequeres i a episodis de precipitació copiosa poden ser de molts tipus. Volem oferir en aquest article una tipologia de sequeres i d’episodis de precipitació abundant que poden donar-se al Pirineu andorrà, amb l’objectiu que l’ampli públic pugui tenir una visió més completa del tema en qüestió. Hem de pensar que les sequeres, els episodis de pluja intensa i, en general, les qüestions relacionades amb la disponibilitat d’aigua tindran cada cop més incidència en el nostre món.
La meva pretensió principal en oferir aquest text és poder atansar als especialistes, als escolars i a l’ampli públic un aspecte de la realitat climàtica andorrana com és el de la subcontinentalitat dominant del clima de la conca andorrana del Valira. Pel que fa al públic en general, i sobretot de cara a la gent del país, donar a conèixer un tema com aquest a fi de potenciar l’apropament a una realitat percebuda, sentida i viscuda, sobre el medi físic i, més concretament, sobre el medi climàtic.
Respecte del que hem dit en d’altres textos de l’apartat Sabíeu que? Algunes qüestions de meteorologia i climatologia, del web pirineuandorra.net, volem aportar, en el document que oferim a continuació, més informacions a l’entorn del tema de la humitat relativa de l’aire al Pirineu andorrà, en particular fer la comparació entre els sectors més enlairats del país i els fons de vall; això amb vista a tenir un coneixement més aprofundit sobre aquest aspecte del clima de casa nostra.
Les brises de vall o ascendents, pròpies de les àrees amb una orografia fortament irregular i que tenen lloc particularment a les hores diürnes, sobretot de l’època càlida de l’any, en resposta a un escalfament més ràpid i més intens dels vessants respecte dels fons de vall, generen sovint nuvolades convectives importants en els flancs de les muntanyes.
La primavera andorrana ofereix, des del punt de vista climàtic, múltiples aspectes de gran interès. Podem dur a terme l’anàlisi termopluviomètrica i examinar, per exemple, les dades de la temperatura i de la precipitació de l’estació meteorològica de la central hidroelèctrica de FEDA (1.135 m d’altitud), corresponents a l’estació primaveral. Aquesta estació primaveral és la que, per convenció meteorològica internacional, formen els mesos de març, abril i maig, a l’hemisferi nord.
Un aspecte molt interessant del clima que hom pot analitzar és el de la irregularitat temporal de la precipitació. Podem fer-nos una idea de l’interès d’aquest tema amb un exemple senzill però molt il·lustratiu: imaginem dos llocs, A i B, que tenen la mateixa precipitació mitjana anual. En A, però, la precipitació és bàsicament torrencial i cau molt concentrada en el temps, mentre que en B la precipitació és continuada i fina.
Hom entén per Països Catalans el conjunt de territoris de parla catalana, un conjunt de territoris format per Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, el País Valencià, la Franja Oriental d’Aragó, el Carxe (regió de Múrcia), ses Illes (o illes Balears) i l’Alguer (Sardenya).
Des del punt de vista climàtic, el mes de desembre ofereix a Andorra molts aspectes interessants per explicar. D’antuvi, direm que, en climatologia, el mes de desembre marca l’entrada de l’hivern, i constitueix amb els mesos de gener i febrer l’anomenat trimestre hivernal a l’hemisferi nord. Així s’ha establert per convenció climatològica internacional.
Introducció: què s’entén per factors del clima
Per factors del clima cal entendre el conjunt de condicions que expliquen les particularitats climàtiques de cadascuna de les diferents àrees o regions de la superfície terrestre. A continuació passarem a descriure de forma sintètica quins són els factors climàtics del Pirineu andorrà. Hem d’assenyalar, per endavant, que aquests factors són complexos i actuen d’una manera simultània. Tanmateix, i a fi de fer la nostra descripció al més entenedora i didàctica possible, els exposarem desglossadament.
Pàgina 1 de 3