Temps meteorològic i clima a Andorra

El juny del 2023 s’han registrat al Pirineu andorrà precipitacions extraordinàries, tant pel que fa als totals mensuals com en els valors diaris. 

Moltes vegades, i sobretot en els mitjans de comunicació, quan es dona la informació meteorològica, es parla d’onada de fred siberiana per referir-se a qualsevol episodi de temperatures molt baixes, amb fred sever, que afecta la península Ibèrica.

La tardor meteorològica i climàtica arriba tard o d’hora a Andorra, quan ja han quedat enrere els dies de sol implacable, de temperatures caniculars i de calitges. Quan l’estació tardorenca fa acte de presència, l’ambient esdevé més temperat, més tebi, amb el característic contrast tan acusat de clars i ombres que ofereix l’atmosfera al nostre país durant aquesta època de l’any. Les altes pressions subtropicals, que presideixen la dinàmica atmosfèrica de gran part de la península Ibèrica a l’estiu, deixen pas al retorn d’unes condicions en què prevalen els vents de l’oest de la zona temperada, de l’hemisferi boreal, amb llurs variacions.

Hem elaborat aquest petit text a fi de precisar alguns aspectes del contingut del document “El vent a Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra)”, de l’apartat Sabíeu que…? Algunes qüestions de meteorologia i climatologia, del web www.pirineuandorra.net. Ho hem fet amb la pretensió de donar rigor a les nostres explicacions i amb el propòsit de dur a terme una actualització dels coneixements.

Al Pirineu andorrà, les pertorbacions meteorològiques associades a adveccions (desplaçaments horitzontals dels corrents aeris) més actives i que, d’una manera més freqüent, repercuteixen sobre tot el territori, entren pel sud. Per dir-ho d’una manera més general, tenen una procedència sud.

A Andorra, tenim dos tipus de roureda, la roureda de roure de fulla gran, més humida i que cerca els indrets especialment frescals de les obagues, i la roureda de roure martinenc, més seca. Les dues agrupacions vegetals es formen, preferentment, sobre sòls pobres en carbonats i constitueixen boscos climàcics o primaris dins de l’estatge montà andorrà dels caducifolis.

El fet glacial quaternari o plistocè fou una realitat marginal o perifèrica en els sectors sud-occidentals d’Andorra, on, a causa de la pèrdua d’altitud dels edificis muntanyosos, el glacialisme pràcticament no va deixar empremta (Gómez Ortiz, 1996).

La continentalitat tèrmica, o grau més o menys fort de contrast entre les temperatures registrades en un lloc o en una regió en diferents moments, cobra bastant rellevància a la conca andorrana del Valira pel que fa a les amplituds diàries del termòmetre, i també, en certa forma, pel que fa a les amplituds tèrmiques anuals.

Els senyals que emet la naturalesa (animals, plantes, insectes, olors, sensibilitat de malalts i de persones nervioses o els senyals emesos per la mateixa atmosfera i pel medi físic en general) constitueixen, moltes vegades, una manifestació inequívoca o pràcticament inequívoca del temps que farà a escala local. Han esdevingut des de sempre una eina valuosíssima de cara a la prognosi meteorològica local.

Si, per fer-ho senzill a l’ampli públic i als escolars, haguéssim de catalogar el clima de les valls andorranes del Valira entre un ventall de quatre possibilitats que inclogués les categories de clima marítim, de clima submarítim, de clima subcontinental i de clima continental, l’autor d’aquest text es decantaria per la categoria de clima subcontinental.

El canvi climàtic ja està comportant a Andorra uns hiverns més suaus, menys freds, i uns estius més llargs, més secs i més càlids

 Al Pirineu andorrà, una de les característiques més singulars de la precipitació que cau torrencialment durant les tempestes i els xàfecs d’estiu la constitueix el fet que, d’una manera predominant, aquesta precipitació té una duració breu.