Temps meteorològic i clima a Andorra

Fa pocs dies vaig tenir l’ocasió de passar, en un viatge de retorn a Andorra des de Torrevieja (Torrevella, a la demarcació d’Alacant), per la vall del Vinalopó, una zona que s’integra, des del punt de vista climàtic, dins l’anomenat sud-est àrid de la península Ibèrica. La inscripció de la vall del Vinalopó en aquest àmbit climàtic queda en bona part justificada pel fet que les mitjanes anuals de la precipitació hi poden baixar fins als 280 mm sense ultrapassar, en els sectors més ben exposats, els 400.

Localització de l’Alt Coserans

L’Alt Coserans és el sector del vessant atlàntic i francès pirenaic constituït per la part alta del riu Salat (afluent de la Garona) i les valls del Garbet i l’Alet (tributàries a la vegada del Salat).

La inestabilitat condicional pot definir-se com la condició d’una partícula d’aire –i per extensió d’un cos d’aire– que si bé en el seu inici no està saturada i mostra una tendència a retornar al nivell de partida, se separa d’aquest nivell un cop assolida una certa altura en la qual experimenta un descens de la seva temperatura segons el gradient adiabàtic de l’aire humit (0,5 ºC per cada 100 metres d’ascens), en haver superat el nivell de condensació (Martín-Vide, 1991).

El massís del Montseny constitueix, probablement, un exemple clar d’òptim pluviomètric combinat d’altitud i distància al mar (Martín-Vide, 1981). A tan sols una trentena de quilòmetres del litoral català, aquesta muntanya de la serralada Prelitoral catalana presenta els seus òptims de pluviositat dins la franja altitudinal compresa entre els 1.000 i 1.200 metres corresponents al vessant marítim –el vessant que mira a la Mediterrània.

La condensació del vapor d’aigua atmosfèric provoca la formació d’un nombre molt important de gotetes molt fines d’aigua (aproximadament 500 per centímetre cúbic d’aire condensat).

Hi ha diversos índexs per expressar la quantitat de vapor d’aigua continguda en l’aire. Són els següents: humitat absoluta, humitat específica, raó de mescla, punt de rosada, punt de condensació, pressió parcial del vapor d’aigua i humitat relativa.

Hom els pot confondre, però el punt de rosada i el punt de condensació no representen el mateix. .

L’efecte föhn és un fenomen característic dels indrets on hi ha muntanyes.

El tipus de mesura que hom utilitza per indicar les quantitats de precipitació són els mil·límetres d’alçada, o, el que és el mateix, els litres d’aigua per metre quadrat.

La calor sensible i la calor latent de l’aire són les dues formes de transferència d’energia que tenen lloc durant la convecció.

La radiació solar incident, d’ona curta, en la superfície terrestre és de dos tipus: radiació directa i radiació difusa. La radiació directa és la que prové directament del disc solar, quan es veu l’astre del dia.

El terme insolació té, en meteorologia i en climatologia, dues accepcions.