La inestabilitat condicional pot definir-se com la condició d’una partícula d’aire –i per extensió d’un cos d’aire– que si bé en el seu inici no està saturada i mostra una tendència a retornar al nivell de partida, se separa d’aquest nivell un cop assolida una certa altura en la qual experimenta un descens de la seva temperatura segons el gradient adiabàtic de l’aire humit (0,5 ºC per cada 100 metres d’ascens), en haver superat el nivell de condensació (Martín-Vide, 1991).
El massís del Montseny constitueix, probablement, un exemple clar d’òptim pluviomètric combinat d’altitud i distància al mar (Martín-Vide, 1981). A tan sols una trentena de quilòmetres del litoral català, aquesta muntanya de la serralada Prelitoral catalana presenta els seus òptims de pluviositat dins la franja altitudinal compresa entre els 1.000 i 1.200 metres corresponents al vessant marítim –el vessant que mira a la Mediterrània.
La condensació del vapor d’aigua atmosfèric provoca la formació d’un nombre molt important de gotetes molt fines d’aigua (aproximadament 500 per centímetre cúbic d’aire condensat).
Hi ha diversos índexs per expressar la quantitat de vapor d’aigua continguda en l’aire. Són els següents: humitat absoluta, humitat específica, raó de mescla, punt de rosada, punt de condensació, pressió parcial del vapor d’aigua i humitat relativa.
Hom els pot confondre, però el punt de rosada i el punt de condensació no representen el mateix. .
L’efecte föhn és un fenomen característic dels indrets on hi ha muntanyes.
El tipus de mesura que hom utilitza per indicar les quantitats de precipitació són els mil·límetres d’alçada, o, el que és el mateix, els litres d’aigua per metre quadrat.
La calor sensible i la calor latent de l’aire són les dues formes de transferència d’energia que tenen lloc durant la convecció.
La radiació solar incident, d’ona curta, en la superfície terrestre és de dos tipus: radiació directa i radiació difusa. La radiació directa és la que prové directament del disc solar, quan es veu l’astre del dia.
El terme insolació té, en meteorologia i en climatologia, dues accepcions.
La precipitació és un fenomen que té lloc a partir de l’aixecament de masses d’aire en el si de l’atmosfera (Raso, 1999).
A la major part del territori espanyol, la diferència entre la precipitació i l’evapotranspiració potencial és negativa. Això significa amb més o menys grau condicions climàtiques d’aridesa o dèficit hídric permanent o habitual (Martín-Vide, 1996).
Pàgina 4 de 5