L’escala de Beaufort és una escala utilitzada per mesurar la força del vent. Ideada per l’almirall britànic Francis Beaufort cap al 1805, es basava en les maniobres que, segons el vent que bufava, havien de fer-se en l’aparell dels vaixells de vela (Llaugé, 1986). Actualment es caracteritza, a la mar, per l’alçada de les onades, i a terra pels efectes sobre elements com fulles, branques, arbres, edificis, etc.
L’escala és indicada amb una numeració que va del 0 (mar plana, vent en calma) al 12 (vent huracanat). Existeix una relació aproximada entre la velocitat del vent (en nusos) i el número de l’escala de Beaufort que està definida per la fórmula segons la qual la velocitat del vent és igual a 1,87 multiplicat per l’arrel quadrada del número de l’escala elevat al cub. Per transformar els nusos a quilòmetres per hora, és suficient recordar que 1 nus equival a 1,853 km/h.
Pel que fa a terra, l’escala de Beaufort s’estableix de la manera següent:
Bibliografia
-
CATALÁ, J. (1986). Diccionario de Meteorología. Madrid: Alhambra.
-
GRIMALT, M., MARTÍN VIDE, J. i MAURI, F. (1995). Els núvols. Guia de camp de l’atmosfera i previsió del temps. El Mèdol-Guies, núm. 4. Tarragona: Edicions El Mèdol.
-
LLAUGÉ, F. (1986). Iniciación a la Meteorología. Barcelona: Marcombo.
Document creat i pujat a la xarxa l’octubre del 2013 i actualitzat
Joan Estrada
Geògraf i climatòleg