Publicació a la revista CATENA d'un estudi sobre el registre de canvis paleoambientals al Sistema Central Ibèric amb participació de la FMC
La prestigiosa revista científica CATENA acaba de publicar (amb accés lliure en línia des del 2 de setembre) un interessant article que porta per títol "Palaeoenvironmental changes in the Iberian central system during the Late-glacial and Holocene as inferred from geochemical data: A case study of the Navamuño depression in western Spain". El primer autor (Valentí Turu) i diversos coautors (Anna Echeverria-Moreno i Jesús Sánchez-Vizcaíno) estan vinculats a la Fundació Marcel Chevalier. L'estudi s'inclou dins un projecte més ampli de recerca que aviat iniciarà una nova fase (FINICES –"The glacial - post-glacial transition in the Iberian Central System (Spanish sector). Main geomorphological, climatic, and environmental events").
Destaquem els principals punts de l'estudi:
1. L'estudi multidisciplinari es centra a la Depressió de Navamuño (vegeu imatge adjunta), situada en terrenys granítics al W de la Serra de Gredos, i afectada pels darrers cicles glacials (Sistema Central Ibèric). La situació de Navamuño es revela com una regió clau per desllorigar les inferències mediterrànies / atlàntiques sobre Ibèria en els darrers 16800 anys (16,8 ka-cal BP).
2. S'ha pogut realitzar una reconstrucció de la paleotemperatura a partir de dades geoquímiques recollides (amb diferents metodologies) al sediment de la depressió de Navamuño. S'identifiquen 4 intervals freds i secs (Oldest Dryas, Older Dryas, Intra Allerod Cold Period i Younger Dryas) juntament amb intervals més càlids (el Bølling (14.7– 14 ka) i l'Allerød (12,9-12,6 ka) i molt poca presència del Greenland Interstadial GI-1c (13.4–13.1 ka).
3. A pesar de l'escassetat de biomassa a l'època, els carbons més antics són de ~ 14,4 a 13,8 ka. L'evidència de esdeveniments de cendres i pols que es detecten a l'anàlisi geoquímica comença a~ 13,8-12,8 ka., sent significativa la presència del foc des de l'inici de l'Holocè a ~ 11,7-10,6 ka, afectant la zona més occidental del Sistema Central Ibèric. L'inici de l'Holocè també inclou 3 intervals freds a 11,4, 9,3 i 8,2 ka que varen interrompre l'augment progressiu de la temperatura.
4. L'Holocè mitja mostra una tendència continua cap a un clima àrid, amb un pic a 4.2 ka (influència de pols procedent del N d'Àfrica). També és molt interessant la detecció a Navamuño de capes riques en metalls pesants procedents dels darrers esdeveniments volcànics del Campo de Calatrava (Ciudad Real) situats a ~ 6.8–5.8 ka i que podrien també afectar a altres regions del N d'Iberia.
5. La presencia generalitzada d'aerosols oceànics en els darrers tres mil·lennis (2,8 ka) va permetre la formació d'una capa de turba rica en Cl durant el període humit iber-roma (2,1 ka), abans d'un canvi, als 0,4 ka, cap a condicions més fredes i seques de la Petita Edat del Gel.
Més informació (descàrrega de l'article):
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0341816221005476