LINIES DE RECERCA

Les línies de recerca de la Fundació Marcel Chevalier es centren en una part fonamental i altra aplicada, ambdues dins del camp mineral del medi físic.

Bibliografia bàsica d'Andorra 2011

La recerca fonamental es focalitza en diferents aspectes de l’estudi de dos Eres geològiques representatives a Andorra: El Paleozoic i el Cenozoic, concretament el període Quaternari.

El Paleozoic s’inicía amb l’aparició d’abundància de fòssils de closca dura ara fa uns 542 milions d’anys (Ma) fins l’inici de la dominació dels rèptils als continents (251 Ma). L’àmbit d’investigació en aquesta Era se centra en la realització d’INVENTARIS i CARTOGRAFIA GEOLÒGICA per al seu millor coneixement a Andorra.

Exemple de contribució: La ley de patrimonio cultural del Principado de Andorra

Període geològic que va des de l’època del Pliocè (2,558 Ma) fins al present i es divideix en Pleistocè i Holocè (els darrers 11.700 anys, o bé 1,17 Ka). L’àmbit d’investigació en aquest període se centra en l’estudi de les époques glacials i interglacials esdevingudes en àrees de muntanya, especialment als Pirineus.

Exemple de contribució: La végétation des Pyrénées françaises lors du dernier épisode glaciaire et durant la transition Glaciaire-Interglaciaire (Last Termination)

Dins del camp de la recerca aplicada la Fundació se centra dins de les següents disciplines del coneixement científic:

Disciplina que estudia el relleu de la Terra, el quin és el resultat del balanç dinàmic (que evoluciona en el temps) dels processos formadors. Aquí s’efectua una recerca promoguda per la pròpia Fundació o bé en col.laboració.

Exemple de contribució: Structure des grands bassins glaciaires dans le nord de la Péninsule Ibérique: comparaison entre les vallées d'Andorre (Pyrénées Orientales), du Gállego(Pyrénées Centrales) et du Trueba (Châine Cantabrique).

Disciplina que es caracteritza per utilitzar tècniques i coneixements de les ciències de la Terra per a la investigació arqueològica. Donat que l’evolució del Home es desenvolupa dins del període Quaternari l’arqueologia i la geologia comparteixen un espai comú. La Fundació s’estant duent a terme estudis relacionats amb la transformació del medi per l’Home tant en col.laboració com de forma independent.

Exemple de contribució: Cambios en el paisaje del valle de Ordino al inicio del Holoceno: evolución geomorfológica, paleovegetal e incendios de época mesolítica (NW del Principado de Andorra, Pirineos Orientales).

Disciplina que estudia les aigües subterrànies, especialment relacionat amb l’origen, la formació, el seu moviment, reserves i interacció amb sòls i roques. A partir de les dades dels arxius de la Fundació es posen en relació característiques hidrogeològiques comunes en el territori.

Exemple de contribució: Influencia de un vertedero de residuos sólidos urbanos con escorias y cenizas de incineración sobre un acuífero fisurado en Encodina, Valira del Nord, Pirineos Orientales (NW Principado de Andorra).

És la disciplina experimental que estudia les condicions físiques de la Terra, sovint aplicant mètodes de mesura indirecta induïda o bé que aprofiten les propietats dels camps o de fenòmes físics naturals. En aquest sentit la Fundació investiga el subsòl del Pirineu i la serralada Cantàbrica amb mètodes elèctrics i sísmics, però també altres regions on l’emprempta glacial és important amb mètodes electromagnètics.

Exemple de contribució: How are the water signals on a polythermal glacier? MRS pilot study on Hansbreen glacier, Hornsund, SW Spitzberg (Norway)

Disciplina que aplica les lleis de la física i les ciències naturals als problemes de les càrreques imposades als terrenys de l’escorça terrestre. En base a les dades de l’arxiu de la Fundació s’estudia la relació dels fenòmens naturals involucrats en les propietats mecàniques dels sòls.

Exemple de contribució: Pressuremeter test in glaciated valley sediments (Andorra, Southern Pyrenees)

El risc natural es defineix com la probabilitat que un territori i la societat que habita en ella, es vegin afectats per fenòmens naturals que comportin perillositat. No necessàriament un fenòmen natural ha de ser de rang extraordinari per presentar un risc, fenòmens de rang inferior poden representar ser un risc si el territori i la seva població no estan suficientment adaptats. En aquest sentit la Fundació esperça esforços en la datació dels fenòmens extaordinaris i documenta els fenòmens naturals que han comportant un risc per la població, de forma independent del seu caràcter excepcional o no.

Exemple de contribució: Pont trencat La seqüència sísmica de 1427-1428 a la Vall de la Valira

Variació del clima de la regió ja sigui per causes naturals o antròpiques que influeixen en els paràmetres climàtics (temperatura, precipitacions). En aquest sentit ja des d’un inici de l’activitat d’investigació s’ha promogut aquesta tipologia d’estudis que recull també ara la Fundació.

Exemple de contribució: Evolució de la temperatura i de les precipitacions a Andorra

Conjunt d’aspectes i d’exemples concrets de la geodiversitat, en diferents nivells i rangs, que per una o altra raó cal preservar per generacions futures. La geodiversitat es defineix com la varietat d’elements i processos geològics, en qualsevol forma evolutiva i escala, existent en el nostre Planeta (paleontològics, geomorfològics, petrològics, tectònics, hidrogeològics, mineralògics, paisatgistics, i altres). El País s’ha dotat de reglaments que posen limitacions a la elevada activitat de modificació de l’estat natural del terreny (BOPA 71, 2001), atenent a critèris de seguretat i mediambientals; no obstant no s’ha tingut en compte com factor limitador la geodiversitat i del patrimoni geològic. La Fundació investiga en els indrets que poden ser susceptibles de ser d’interès públic.

Exemple de contribució: Cartografia de sòls de la Vall del Madriu (Principat d'Andorra, Pirineus Orientals).

Des d’un punt de vista documental la Fundació contribueix a la recuperació de Patrimoni científic del País, ja sigui actual com antic. En aquesta recuperació éstà també implícita la dignificació de figures científiques rellevants pel país.

Exemple de contribució: El mapa geològic d'Andorra, un projecte amb història

La difusió dels productes científics de la Fundació s’efectuen a dos nivells, una local (publicació en revistes científiques nacionals i veïnes), i internacional (publicació en revistes internacionals i presentació dels resultats de les investigacions en congressos i fòrums científics). La comunicació en canal obert (Internet) dels treballs pròpis o d’altres organismes i persones que puguin ser d’interès per a la societat civil per mitjà de la WEB de l’empresa que sustenta la Fundació. La formació i promoció s’efectua en col.laboració amb d’altres organismes afins en aquesta matèria, tant en el camp científic, de la docència com en el ludico­cultural.

Exemple de contribució: XIII Reunió Nacional de Quaternari a Andorra, 4-7 juliol 2011.