NOTICIES - COVID19

Evolució de la Covid-19 a Andorra per en Jordi Deu i l'aplicació de l'Enginyeria ambiental a una problemàtica de la salut pública (III)

Evolució de la Covid-19 a Andorra per en Jordi Deu i l'aplicació de l'Enginyeria ambiental a una problemàtica de la salut pública (III)

Entrevista de la periodista Alba Doral a l’autor de l’estudi, l’Enginyer Jordi Deu.

PREGUNTA: Com segueix ajustant-se el model a la realitat? Em pots fer una valoració de les dades d'aquesta prognosi més recent?.

JORDI DEU: La veritat és que hem de reconèixer que el model s'està comportant millor del que es podia esperar quan vàrem llençar la darrera previsió diumenge 10/05/20. En aquell moment, hi havia dues de les variables estimades, els casos actius i els recuperats, que s'havien distanciat prou dels valors reals (en +26 i -26 unitats respectivament), tot i que dins de la variància obtinguda amb les dades usades en el procés previ de calibració. Era un valor elevat, però acceptable. Això no obstant, a mesura que van passant els dies, els valors d'aquestes dues variables van convergint amb les dades reals cada cop més. Aquest mateix dissabte els errors absoluts (estan a -1, i -3, respectivament), sense necessitat de reajustaments. Per a la resta de variables, els errors predictius són mínims (e ≤ / 3 /). Fins i tot en alguns casos hem tingut problemes de representació gràfica perquè els valors reals i els estimats se superposen. Crec que hi ha una part important de fortuna en aquesta convergència, capricis de l'estadística...

PREGUNTA: És un model que fa prediccions a 40 dies vista, quan l'anticipació en altres models d'aquests tipus sol ser d'una setmana. Per què aquesta diferència?

 J.D.: Nosaltres hem anat fent previsions per a una setmana vista, que és el més freqüent en publicacions dins de l'espai públic amb aquest tipus de modelitzacions de fenòmens que són considerats matemàticament com a problemes perversos (amb risc que puguin derrapar sobtadament). Per manca de recursos humans, hem estat fent predicció a setmanes alternes, la 16, 18, 20, això per tenir temps a recalibrar el model i preparar les noves gràfiques, textos, quadres de dades, web, ja que tot plegat dona força feina, i no ens podem dedicar en exclusiva a això, o si no, l'olla no bull...
Llavors en posar-nos a treballar per llençar la setmana 22, ens vàrem adonar que no calia recalibrar el model atès que els valors reals anaven convergint progressivament, i ho feien de tal manera que hem decidit arriscar-nos a presentar els resultats de la modelització fins al final teòric previst per a la primera onada de la pandèmia a Andorra.
El fet que no l'haguem recalibrat es pot verificar contrastant les dades dels quadres prèvies a l'11/05/20 de la prognosi per a la setmana 20, i les d'aquesta darrera prognosi que ja va fins al final.

PREGUNTA: Què passarà quan s'incorporin els casos detectats pel test serològic massiu? De moment han estat 71 malalts confirmats, en espera dels últims resultats de proves PCR, a data 28 de maig, segons les dades facilitades pel ministre de Salut, Joan Martínez Benazet.

J.D.: És un tema complex d'explicar (teoria de conjunts), a veure si me'n surto...
Resulta que el conjunt de tots els malalts COVID-19 es pot dividir en tres subconjunts, que al seu torn formen el tot. El primer subconjunt seria el d'aquells malalts simptomàtics que necessiten atenció mèdica i han estat diagnosticats mitjançant PCR+ anant al metge generalista, al CIC, o directament a l'hospital. En complement, hi ha el subconjunt dels "asimptomàtics reals", i el dels "asimptomàtics figurats" (aquells que si bé tenen símptomes, no ho informen per por a fer la quarantena o tenir problemes a la feina, entre d'altres). Si bé aquests subconjunts no són fixes en el temps, i arriben a tenir interseccions entre si, hem fet l'abstracció simplificativa de què són independents, i que a més, els dos darrers els podem agrupar en l'àmbit funcional, i per simplificar els anomenarem asimptomàtics. També hem assumit que a escala patològica, pel que fa a les característiques epidemiològiques essencials i predominants que els caracteritzen, segons el nostre model, i exclusives d'aquest, com ara la taxa diària d'infecció, durada mitjana eficaç de la malaltia, i d'altres factors de ponderació menys rellevants, van en paral·lel en els tres subconjunts, a excepció de la taxa de mortalitat, però aquesta és percentualment poc rellevant per aquesta malaltia.
Per tant, es podria esperar que el ritme de recuperació dels casos actius vagi en paral·lel, en corbes a l'ombra, molt superiors en nombre d'individus infectats, però amb un comportament assimilable, i en conseqüència, aquests 71 malalts no greus es vagin recuperant en paral·lel, més o menys al mateix temps que ho fan aquells que tenim controlats per accés directe al sistema sanitari.
Per fer-ho gràficament, és com si amb les dades oficials, únicament visualitzéssim la punta de l'iceberg (1 part visible i 9 sota l'aigua).
Per fortuna, i a Andorra hem estat els pioners a saber-ho mitjançant el doble cribratge poblacional d'anticossos, atès que s'acaba confirmant aquest particular amb un 8,5% de persones que han passat la malaltia, és a dir, unes 6.600 al país, que comparades amb els 760 infectats detectats oficialment amb les PCR ens condueixen al símil de l'iceberg (760/7.360 ~ 10%).

PREGUNTA: Com pot incorporar el model els efectes de l'obertura de fronteres i la probable entrada de turistes?

J.D.:No ho podem quantificar perquè no tenim dades per simular el volum de visitants esperable, ni del percentatge d'infectats contagiosos d'aquells que ens visitaran.
Tanmateix, cal tenir en consideració que els departaments francesos pirinencs tenen una afectació de la Covid-19 baixa, i amb l'arribada de la calor, és previsible que la taxa de contagi es vegi minvada. En aquest sentit, seria genial poder disposar ja en funcionament l'app sentinella de control de COVID-19 anonimitzada mitjançant tecnologia blokchain amb Standard Europeu via Bluetooth que ens va explicar en roda de premsa, retransmesa per ATV, en Joel López.
Els visitants que accedeixen a un país, per regla general, epidemiològicament parlant, empitjoren sempre la situació preexistent en condicions d'aïllament poblacional. Hi ha una excepció, que siguin visitants que puguin aportar materials imprescindibles o coneixement al respecte, com ara els metges cubans.

PREGUNTA: Es preveu arribar a la fi d'aquest brot de la pandèmia a Andorra amb un model IRAHUCID calibrat. Quin ús podria tenir aquesta eina de cara al futur, a un eventual segon brot? Fins i tot de cara a altres possibles epidèmies que es produïssin en el futur?

J.D.:Un cop finalitzada aquesta primera onada, es podrà procedir al reajustament del model per al cas d'Andorra. Obtindrem informacions importants respecte dels paràmetres bàsics de l'evolució de la pandèmia; de fet, ja les tenim i a priori variaran molt poc, doncs en els darrers reajustaments únicament havíem d'afectar els coeficients i variables a nivell de les mil·lèsimes, però les podrem acabar de confirmar amb el reajustament final.

PREGUNTA: Té capacitat per anticipar un rebrot?

J.D.: Sí, però en el moment en què estem, el model no té molta utilitat a aquest efecte, ja que observant els casos totals es veurà fàcilment un canvi de tendència atès que aquesta corba està en la fase somital. On realment té utilitat el model en aquest sentit és en les parts de creixement actiu del nombre d'infectats, allí costa molt més identificar de forma visual un rebrot.

PREGUNTA: En el comentari que fas al peu dels gràfics apuntes que no s'observa cap efecte en les dades de malalts recuperats atribuïble al tractament amb hidroxicloroquina + azitromicina, que a Andorra es va començar a administrar a partir del 25 de març. Quina és la validesa del model en aquest terreny? Quin ús?

J.D.:La validesa és únicament indiciària. La metodologia científica a aplicar en aquest cas és l'assaig clínic aleatoritzat, com el que duen a terme l'Oriol Mitjà i el seu equip, entre d'altres. Malgrat això, considerant que indiciàriament amb el model IRAHUCID es pot detectar si hi ha efectivitat, fet que nosaltres hauríem de demostrar mitjançant un article científic, suposant que aquest fos acceptat, llavors això permetria ajudar a anticipar la presa de decisions en aquest sentit a organismes sanitaris nacionals, o multinacionals. Si finalment, s'acaba concloent per part de la OMS que aquesta línia de recerca s'ha d'aturar definitivament, la primera pista indiciària l'hauríem proporcionat des d'Andorra, un mes abans que el primer estudi observacional internacional que ha estat publicat a The Lancet.

PREGUNTA: Són resultats que has avaluat amb professionals de la salut? Amb el mateix ministeri de Salut, on el ministre Benazet es mostra com un clar defensor del tractament, d'altra banda.

J.D.: No. Únicament ho hem estat comentant amb el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, telefònicament, ja que es va interessar pels resultats obtinguts amb l'estudi de la setmana 20.

PREGUNTA: Fas un apunt de cara al futur sobre el possible seguiment del virus a partir de l'anàlisi de les aigües residuals. Seria una bona eina per implementar a Andorra? Interessant en la relació entre possibles costos i resultats?

J.D.:S'estan posant a punt diverses tècniques basades en la detecció de biomarcadors del SARS-CoV-2 en aigües fecals, que a més prometen ser molt econòmiques (per sota de 1€ per determinació), per exemple a base de tires reactives que canvien de color si detecten el virus. Remuntant des de les depuradores aigües amunt per la xarxa de col·lectors es podria arribar a escala d'edifici en les primeres fases de la infecció (als tres dies, és a dir, abans de l'aparició dels primers símptomes), i limitar així considerablement la propagació de la malaltia. Seria de molta ajuda en la contenció de la malaltia si aquest sistema d'alerta pogués estar disponible de cara a aquesta tardor.

REFLEXIÓ: Vista l'experiència viscuda, la iniciativa del Govern amb el doble cribratge i l'exemple del model matemàtic IRAHUCID són dues iniciatives Made in Andorra que poden ser proposades com una aportació nostra, la d'un petit estat a la UE i a la comunitat internacional. De fet estem immersos dins del mosaic polític europeu, que no sempre afavoreix la diversitat d'accions i estratègies dins dels grans estats, però en canvi si és possible per als microestats. Igual que en un ecosistema no totes aquestes accions són vàlides, el mateix virus selecciona darwinianament iniciatives tèbies i poc
decidides, de les encertades i contundentment lògiques (potser no cal). Però no únicament la política, sinó també l'educació de la població resident està marcant molt la forma com se surt de la crisi sanitària. Cal vendre a la UE que els microestats podem propiciar una mena de politicodiversitat que pot permetre fer front a nous brots de contagis i per extensió nous reptes que la humanitat pot haver d'afrontar, les solucions, talment com en biodiversitat, surten si l'ambient en la presa de decisions és favorable i divers. Però també si la població ha estat educada en la tolerància i el respecte a la diversitat d'opinions. No hi ha solucions úniques ni polítiques monolítiques quan els reptes són insospitats.

Darrers Articles

  • Evolution du Covid-19 en Andorre par Jordi Deu et application de l'ingénierie environnementale à un problème de santé publique (IV) +

      La Principauté d’Andorre, est le primer pays à avoir réalisé un double dépistage d’anticorps (IgG, IgM) à près du Llegeix més...
  • Evolución de la Covid-19 en Andorra por Jordi Deu y la aplicación de la Ingeniería ambiental a una problemática de la salud pública (IV) +

      El Principado de Andorra es el primer país que ha realizado un doble cribaje de anticuerpos (IgG, IgM) al Llegeix més...
  • Evolució de la Covid-19 a Andorra per en Jordi Deu i l'aplicació de l'Enginyeria ambiental a una problemàtica de la salut pública (III) +

    Entrevista de la periodista Alba Doral a l’autor de l’estudi, l’Enginyer Jordi Deu. PREGUNTA: Com segueix ajustant-se el model a Llegeix més...
  • Evolució de la Covid-19 a Andorra per en Jordi Deu i l'aplicació de l'Enginyeria ambiental a una problemàtica de la salut pública (II) +

    Jordi Deu, Enginyer Agrònom de l'empresa Silvagrina amb més de 30 anys d'experiència en temàtiques d'aigua potable, xarxes de distribució, Llegeix més...
  • Evolució de la Covid-19 a Andorra per en Jordi Deu i l'aplicació de l'Enginyeria ambiental a una problemàtica de la salut pública (I) +

    Jordi Deu, Enginyer Agrònom de l'empresa Silvagrina amb més de 30 anys d'experiència en temàtiques d'aigua potable, xarxes de distribució, Llegeix més...
  • 1